En les darreres setmanes, el panorama digital s’ha vist sacsejat per la decisió de diversos mitjans de comunicació, com The Guardian i La Vanguardia, d’abandonar X (anteriorment coneguda com a Twitter). Aquestes sortides no només responen a una qüestió d’imatge, sinó que també reflecteixen una visió estratègica: si un canal no aporta valor ni encaixa amb els valors de la marca, és millor no ser-hi.

The Guardian, conegut pel seu compromís amb el periodisme independent, ha justificat la seva sortida per la creixent toxicitat de X i el seu impacte negatiu en la qualitat del debat públic. Igualment, La Vanguardia ha considerat que el cost reputacional i emocional de mantenir-se en una plataforma dominada per discursos polaritzats és massa alt.

No cal ser a tot arreu per comunicar bé

Aquest èxode posa sobre la taula una realitat que moltes organitzacions encara no han assimilat del tot: la presència digital no ha de ser universal, sinó selectiva. Cada xarxa social té el seu propi ecosistema, i no cal estar present a totes. The Guardian i La Vanguardia han decidit prioritzar plataformes on el debat sigui més constructiu i on la seva audiència estigui realment predisposada a consumir el contingut amb profunditat.

Aquesta mateixa lògica es pot aplicar a qualsevol organització. No té sentit ser a X si el nostre públic objectiu no hi és, o si el diàleg que es genera a la plataforma no ens aporta valor. Mantenir-se en una xarxa plena de haters, trolls i polèmiques pot erosionar la nostra imatge de marca, fer-nos malgastar temps i recursos i, fins i tot, fer-nos perdre clients.

Una qüestió d’higiene empresarial

Decidir obrir o mantenir una xarxa social és, avui dia, una qüestió d’higiene empresarial. Igual que cuidem els nostres espais físics, també cal tenir cura dels nostres espais digitals. Per això, abans d’obrir un compte en una xarxa social, ens hem de preguntar per què hi volem ser i què ens pot aportar. I, un cop dins, no hem de tenir por de sortir-ne si els resultats són més negatius que positius.

Cal recordar que una plataforma popular no és, necessàriament, indispensable per al nostre negoci. Escollir ser només a les xarxes on realment té sentit és un signe de maduresa i visió a llarg termini.

Aprendre dels grans: la importància de la selecció

La lliçó que ens deixen The Guardian i La Vanguardia és clara: les organitzacions han de ser selectives amb les seves plataformes. No es tracta només de guanyar visibilitat, sinó de guanyar visibilitat rellevant. Per exemple, per a una marca de moda pot ser més efectiu prioritzar Instagram o TikTok, mentre que per a una empresa tecnològica LinkedIn pot ser la millor aposta.

Cap organització, però, hauria de sentir-se obligada a mantenir-se en un entorn que no respecti els seus valors o que no aporti beneficis tangibles. Ser selectiu és apostar per una presència digital intel·ligent, coherent amb els objectius i els valors de la marca.