Jorge Clemente és Degà de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i Doctor en Ciències de la Informació per la mateixa universitat. Com a persona que forma futurs periodistes i comunicadors, li preocupen especialment el que anomena les “antipràctiques” del periodisme, com la desinformació o el “groguisme”. És per això que diu que s’hauria d’ensenyar comunicació des de Primària i també a les empreses. Està convençut que només som a la punta de l’iceberg de tot el que les noves tecnologies poden oferir a la professió. Avisa que s’ha de seguir molt de prop la Intel·ligència Artificial, el Metavers i la Realitat Virtual… perquè marcaran el futur, també del periodisme.

Podeu escoltar el capítol sencer amb Joge Clemente aquí:

Anar a descarregar

Què és el primer que hauria de saber o ha de tenir en compte algú que es vulgui dedicar a aquesta professió? 

Moltes ganes. És una professió vocacional. També ha de tenir un coneixement molt ampli i transversal de la realitat social que l’envolta: formació humanística, formació especialitzada (en relacions públiques, en cinema, en audiovisual, etc.) i, sobretot, capacitat d’adaptació a un entorn canviant. Qui no s’adapta ho té difícil.

Quins diria que han estat els canvis més significatius en matèria de periodisme i comunicació dels darrers anys? Com que tot canvia tan ràpidament, no sé si dir-li dels darrers vint anys, deu o cinc…

En comunicació en general i, en particular, en periodisme, publicitat i relacions públiques, la revolució d’internet i les xarxes socials, que ha canviat el comportament del consumidor. Abans hi havia una relació bidireccional entre el que s’anunciava i el que comprava, el que escrivia i el que llegia, etc. i ara és un intercanvi tremend i immediat a través de les xarxes socials.

Al cinema i als continguts audiovisuals, el major canvi tecnològic que ha influït enormement és la digitalització, és a dir, el pas de l’analògic a digital que, a més d’estalviar costos, ha representat una manera diferent de produir continguts audiovisuals.

Amb què es trobaran segur els futurs professionals en el seu dia a dia i NO es pot ensenyar a la facultat de Ciències de la Informació?

Tot es pot ensenyar. S’ha de tenir en compte que les facultats de Ciències de la Informació, la nostra juntament amb l’Autònoma de Barcelona, van néixer de la fusió de les antigues escoles oficials de Cinematografia, de Publicitat i de Periodisme, ja fa més de 50 anys.

Des d’aquell moment ja es va poder començar a ensenyar l’ofici o professió de la comunicació. En arribar l’àmbit de la comunicació a la universitat, el salt ha estat més gran perquè la investigació no existia a les escoles oficials. Ara hi ha un feedback amb els estudiants sobre els resultats de les diferents investigacions.

La facultat ha vingut a elevar el nivell de l’ensenyament i a atorgar rang universitari als ensenyaments sobre comunicació. S’han d’adaptar els reptes comunicatius al segle XXI, és a dir, s’ha d’aconseguir retroalimentar el cercle universitat/estudiants/usuaris; d’aquesta manera podrem aconseguir una millor adaptació als canvis. Sovint, els universitaris volen anar més de pressa que els canvis i que els professors, però se’ls ha d’ensenyar com s’ha d’actuar amb els usuaris, com s’han de fer els continguts periodístics, publicitaris, cinematogràfics, etc.

La universitat s’ha sabut adaptar a aquests canvis?

Ara hi ha una pugna perquè, com passa amb la legislació, sempre va per darrera dels canvis que passen a la societat. En d’altres àrees de coneixement, per exemple en les ciències experimentals o en les arts o en la filosofia, doncs potser va més a poc a poc, però els canvis tecnològics, amb l’arribada d’internet i del digital, han fet que les facultats de Periodisme s’hagin hagut de posar les piles. Moure una estructura universitària és complicat, intentar canviar i adaptar-se ràpidament és difícil. En el nostre cas, hem apostat per incrementar l’experimentalitat. Ho hem aconseguit a l’audiovisual. Els estudiants tenen més mitjans a la seva disposició, tant personals com tècnics, i en aquests moments estem renovant els plans d’estudis, cosa que ara cal fer més sovint.

Creu que els nous formats substituiran els mitjans convencionals: el pòdcast a la ràdio, YouTube o les plataformes de contingut a la televisió, els portals d’internet o fins i tot les xarxes socials als diaris?

No!!! Em nego rotundament que sigui així. Les xarxes socials estan molt bé perquè la gent pugui expressar la seva opinió de manera ràpida, però els mitjans de comunicació ofereixen informació contrastada, són creïbles. Les xarxes socials estan molt bé per a unes coses, però cal contrastar amb mitjans de comunicació tradicionals que s’han adaptat molt bé a la digitalització. Ha canviat també la manera de consumir. Els joves gairebé no veuen la televisió convencional, ni tan sols les plataformes, sinó que van directament a canals com Twitch; l’amic Ibai Llanos és qui acapara la seva atenció.

Hem passat d’audiències terribles, com les que hi havia amb ‘Médico de Familia’, quan van començar les cadenes privades… Ara els percentatges de share han baixat i això ja no tornarà a ser com abans, però potser en uns anys…

Ja són passat Netflix, HBO…

Els costa molt veure una pel·lícula o una sèrie a Netflix. Aquest és un fenomen per analitzar. O perden el seu temps a xarxes socials o a Twitch.

Com s’ensenya a la facultat a lluitar o a fer front a realitats com les fake news, els clickbait, la viralitat de les notícies, etcètera?

És molt preocupant, preocupa a tota la professió. Els professionals que fan classe a la facultat mostren la seva preocupació per les falsedats, les mentides, que a més es fan virals ràpidament. A classe es fa molt d’èmfasi en l’ètica, en establir criteris bàsics de verificació per evitar que aquestes fake news calin en la població.

Com que no tenim temps, em crec el primer que rebo, que moltes vegades és un missatge de WhatsApp. A la facultat ensenyem que els alumnes contrastin les notícies, quan facin de periodistes i també quan siguin usuaris.

Quina pràctica del periodisme actual diria que va més en contra o la que més xoca amb el que s’ensenya a les facultats de Periodisme?

Precisament jo diria que no es tracta d’una pràctica periodística, que és la desinformació. És l’antipràctica del periodisme. S’ha de desterrar definitivament de les aules.

Una altra pràctica o antipràctica que em xoca és el groguisme. Els titulars sensacionalistes; crec que no hauria de ser una pràctica periodística.

Si hagués de fer una sèrie de recomanacions a aquelles persones que són/som consumidores habituals d’informació i que volen estar ben informades, què els diria?

Que confiïn únicament en fonts d’informació contrastades. Les xarxes socials són bones, fantàstiques, però no són necessàriament la millor manera d’informar-se. I si s’informen a través de xarxes, que sigui de perfils de mitjans de comunicació o de periodistes.

I finalment, s’atreviria a fer un pronòstic sobre com serà el periodisme el 2030?

Que difícil! Ens trobem només a l’inici del desenvolupament de les possibilitats que ofereix la tecnologia digital, tot just a la punta de l’iceberg. La Intel·ligència Artificial, el Metavers, la Realitat Virtual, s’han de seguir molt de prop. Si bé els principis de la comunicació han de continuar inalterables, s’ha d’avançar ràpidament en les possibilitats que ens porten aquestes tecnologies. A la facultat tenim programes formatius innovadors relacionats amb la Intel·ligència Artificial i el Metavers.

Encara que sovint costi adaptar els plans d’estudi, els graus, els màsters perquè és més complicat, amb aquestes titulacions que són més breus i fàcils d’incorporar, sí que ens hem d’adaptar ràpidament.

[“EN POQUES PARAULES”]

Sempre acabem amb una sèrie de preguntes de resposta breu, una frase, paraula… Li sembla bé?

1. Un llibre sobre comunicació: Qualsevol d’Ángel Benito, que va ser el primer degà electe en comunicació d’Espanya i un dels pioners del periodisme i de traslladar la professió periodística a l’àmbit universitari. Per citar dos exemples: “Teoría general de la información” o “Diccionario general de ciencias de la comunicación”

2. Una campanya que l’hagi “marcat” (de comunicació, de publicitat): En tinc tres que m’han marcat. De menys a més, són la campanya cervesa Mixta de la peixera, la campanya “¿Te gusta conducir?” de BMW i la campanya que es va fer amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona’92.

3. Canals/Apps de comunicació que ha incorporat últimament en el seu dia a dia: Faig servir poc les xarxes socials. El que faig servir és el WhatsApp. La missatgeria instantània és la millor eina que s’ha inventat. 

4. Qui (persona, organització) diria que ho ha fet molt bé en qüestions de comunicació: Com a organització, la celebració del 50 aniversari de la Facultad de Ciencias de la Información de la UCM el 2021; como a persona, Sa Majestat la Reina Letizia, que va ser alumna d’honor de la Complutense i, a més, presidenta d’honor dels actes del 50 aniversari.

5. I, segons vostè, qui s’ha equivocat o no ha estat massa encertat: Molts polítics. La política s’equivoca moltíssim. Tenen assessors que s’equivoquen, però a vegades tampoc fan cas als assessors. Cal millorar la formació en comunicació dels alumnes des de Primària i també a les empreses. Les universitats hi són per a això, per a defensar els estudis de Comunicació.