Ho hem vist amb la guerra d’Ucraïna i ho estem veient ara en els violents enfrontaments entre palestins i israelians. Les guerres han incorporat la difusió de centenars de milers de continguts digitals per crear a la societat adeptes i simpatitzants de cada bàndol, que justifiquin el que fan uns i rebutgin i condemnin el que fan els altres. Les fake news s’han instal·lat en els conflictes bèl·lics com una arma més i com una estratègia imprescindible en la batalla.

La comunicació té avui un paper fonamental en el desenvolupament dels conflictes armats i ha arribat a substituir la informació tradicional. Fins ara només volíem saber què passava; ara també ens hem de posicionar, i aquí és on les fake news juguen un paper fonamental, creant realitats paral·leles de cada conflicte i de cada situació, fent que cadascun dels bàndols sigui molt més dolent que els altres.

En la guerra, la comunicació no ha aportat valor afegit, sinó que el que ha fet és donar eines als contingents per avalar les seves actuacions. I això requereix que des del primer minut de cada conflicte s’hagin de generar centenars i milers de continguts, com més allunyats de la realitat, molt millor, i com a arma llancívola contra l’adversari, especialment si posa en qüestió la seva ètica i la seva humanitat.

Mai com ara havia estat tan difícil seguir el dia a dia d’un conflicte bèl·lic per intentar entendre què passa i com evoluciona. La cortina de fum dels continguts dirigits i manipulats esvaeix tota probabilitat de poder interpretar la realitat, i sorprèn amb quina facilitat intel·lectuals i líders d’opinió prenen partit sense tenir a les mans ni la més mínima informació veraç. Els presumptes testimonis s’han convertit en els nous corresponsals de guerra, generant més credibilitat i més confiança que qualsevol mitjà o qualsevol institució. Ens creiem a ulls clucs qualsevol història personal amb dosis de dramatisme i amb una mica d’èpica. Al cap i a la fi, fa molt temps que ho diem: avui, qui comunica són les persones. Llàstima que darrere de les persones hi hagi tanta manipulació, tants perfils falsos i tanta estratègia política per fer creure el que no és i per cercar quatre aplaudiments a l’altra punta del món.

Les guerres segueixen existint i segueixen essent crues i violentes, com sempre ho han estat. Al final, quan hi ha armes entremig no hi ha bons i dolents, encara que la nova comunicació bèl·lica ens ho intenta fer creure. Haurem d’aconseguir moltes més dosis de sentit crític.