Quan es van conèixer els resultats de l’edició de 2025 de l’Edelman Trust Barometer ja en vam parlar. Ara, en un context global de desconfiança creixent entre la societat, hi torno amb la regla de les quatre “C”. La recordeu? És aquella que en Jordi Martínez, director i fundador de Síntesi ara fa 30 anys, resumeix de manera ben senzilla: “Una bona comunicació implica coneixement, el coneixement implica confiança i la confiança implica credibilitat”. 

Hi torno perquè –malgrat pensi que de tan bàsic no seria necessari– sembla que avui encara cal recordar que en aquesta regla s’ha de comptar sempre amb una altra “C”, la de la coherència. Perquè la comunicació ha de ser coherent amb el que ets, el que dius i el que fas.

I això és així en tots els àmbits, siguin personals o públics. Col·loquialment és allò que en diem que s’ha de predicar amb l’exemple. Si ets la imatge d’una campanya contra la droga, no la tastaràs; si ets un polític que ha condemnat a tort i a dret la corrupció, actuaràs en conseqüència quan et toca de prop; si ets responsable de millorar l’ortografia entre l’alumnat, procuraràs que les teves comunicacions públiques no continguin errades… I si ens hem equivocat –perquè tots ens equivoquem–, doncs millor reconèixer-ho i prendre les mesures per corregir la situació i per evitar que torni a passar.

“La comunicació no es pot amagar ni falsejar, perquè tot s’acaba sabent i no podem fer veure que transmetem bones pràctiques quan practiquem males formes”, deia Jordi Martínez en aquest article on recollia l’anècdota d’un CEO que anava a l’empresa amb un Seat Ibiza i es passejava amb un Porsche els caps de setmana.

Tenir això clar és de calaix si volem que la nostra comunicació generi confiança, ens ajudi a mantenir la nostra bona reputació i que els nostres grups d’interès, interns i externs, ens reconeguin per com som, pels nostres principis i pel valor diferencial que els oferim.

Sentit comú, vaja! Comunicar comença en el fer.