Fa uns dies, la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, en col·laboració amb la Asociación de Directivos de Comunicación DIRCOM, va organitzar el curs “Retos de la democràcia ante la desinformación: el papel de los periodistas y los directores de comunicación como garantes de una información veraz”, una mostra més que la desinformació comença a ocupar un paper destacat a l’agenda pública. De fet, la darrera edició del Fòrum de Davos ja citava la desinformació com el principal risc de les empreses en els propers anys.

La pregunta que ens hem de fer és per què les empreses encara no assumeixen aquest tema com el risc real que suposa per a la seva reputació, però especialment per a la seva continuïtat de negoci.

Potser no som conscients que un contingut fals o manipulat pot ensorrar tot el negoci d’una corporació i com aquesta és molt més feble del que es pensa davant qualsevol desinformació. La societat, a qui es creurà? A un piló de perfils de xarxes socials i alguns mitjans que asseguren que un determinat producte provoca càncer, per posar un exemple, o a l’empresa que ho desmenteix? Ho hem vist infinitat de vegades: el rumor, la notícia falsa, la manipulació, acaben per quallar molt més ràpidament que qualsevol altra informació.

Els experts al·leguen que l’única solució és l’alfabetització mediàtica, terme antic perquè precisament els mitjans han perdut el seu paper de protagonistes en l’univers dels continguts. Potser hauríem de parlar d’alfabetització informativa o de continguts perquè, al cap i a la fi, hem passat de consumir mitjans a consumir continguts, independentment de la plataforma on s’emetin.

Alfabetitzar és sens dubte un pas necessari en la lluita contra la desinformació, com ho és la recuperació del sentit crític davant qualsevol informació. Hi ha qui diu que avui, si volem sobreviure a l’allau de desinformació, a les notícies i continguts cal donar-los la volta com als productes de supermercat per veure qui les fabrica i què diu la seva etiqueta abans de llançar-nos a difondre-les sense comprovar la seva veracitat.

Però potser cal anar més enllà i començar a pensar en la necessitat que tenen les organitzacions de crear veritables cercles de confiança amb els seus entorns. És a dir, generar suficient credibilitat i confiança entre empleats, clients, mitjans i altres actors perquè quan una noticia falsa ens afecti la puguem desmentir essent suficientment creïbles entre els nostres entorns.

De la mateixa manera que hem fet passes de gegant en la lluita per la ciberseguretat, o en el compromís amb la seguretat laboral o amb la sostenibilitat, potser ara toca destinar recursos, esforços i temps a gestionar aquest gran risc que es diu desinformació.