Aquest és el títol del darrer llibre que vaig escriure sobre gestió de crisi de reputació i la veritat és que aquests dies, arran del desastre de València, hi he pensat molt. En aquest cas, la crisi no només s’emporta la reputació d’uns polítics ineptes, sinó que a més, i malauradament, s’emporta massa vides.

Els experts diuen que una crisi sempre és una oportunitat, en aquest cas l’oportunitat rau a aprendre a no deixar mai la gestió del risc en mans d’incompetents, perquè les conseqüències ja hem vist quines poden arribar a ser. Aquests dies hem vist moltes opinions sobre com de malament s’ha gestionat i s’està gestionat la crisi a València i moltes altres sobre el que s’hauria de fer o d’haver fet i resulta fins a cert punt incòmode afegir més opinió a aquesta allau de grans experts en crisis. Per això, jo prefereixo fer únicament algunes reflexions, no pas per valorar el desastre, sinó per tenir en compte coses que podrien millorar la situació.

El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports es va pronunciar clarament fa uns dies indicant que el desastre no es podia evitar, en tot cas allò que sí que es podia evitar eren les víctimes mortals, si hi hagués hagut la cultura de l’alerta primerenca i la consciència social de complir-la, encara que en la majoria de casos es tracti d’alertes exagerades o que es queden curtes en la seva previsió. Això ens trasllada el primer aprenentatge: que la gestió de les crisis és permanent i no només és fruit d’un dia. Els responsables de gestionar riscos haurien d’incidir constantment a generar cultura de prevenció entre la població.

La segona reflexió fa referència a la informació. En situacions extremes, la ciutadania requereix informació constant. Què està passant? Què estem fent? Com cal actuar? Què he de fer jo? I aquesta informació requereix un lideratge, algú s’ha de convertir en líder de la informació. Algú que generi confiança, que tingui coneixement i que demostri capacitats de comandament, però sobretot algú que demostri empatia permanent amb els afectats i amb la ciutadania en general.

Disposar d’aquesta informació suposa que la part operativa està resolta, que darrere de l’informador (diguem-ne portaveu) hi ha tota la presa de decisions i de gestió de la situació. No hi ha res pitjor en una crisi que donar la imatge que els que la gestionen van d’aquí cap allà sense ordre ni concert.

I finalment, una cosa que únicament s’aprèn gestionant crisis, és que cap crisi és igual a l’anterior, amb la qual cosa cal una reflexió profunda del que ens està passant i del que ens pot passar per actuar en conseqüència, sense oblidar-se de ningú. Però no gestionem la situació pensant que ja ho sabem tot, que som experts i que nosaltres ho farem bé perquè ja en sabem molt.

Això de València encara no ha acabat i encara traurem moltes més lliçons de la situació i especialment de la seva mala gestió. En aquest cas, segur que aquesta crisi no engreixa, sinó que mata, ja ha matat, però alguns polítics segueixen sense aprendre ni voler reconèixer el mal que han fet.