Encara que no ho sembli, la gastronomia pot ensenyar moltes coses a la comunicació corporativa. La gastronomia d’alt nivell, ja sigui d’una, dues o tres estrelles Michelin, de manera particular. 

En el meu recorregut al llarg dels anys per alguns restaurants d’aquests àmbits he après algunes coses que després he acabat aplicant al món de la comunicació. La disciplina, per exemple. En un restaurant d’aquesta categoria ningú fa res que no estigui predeterminat i decidit i, per tant, tothom està dins del seu paper i del relat, sense sortir-se del guió. No hi ha fonts d’informació disperses i descoordinades, ni portaveus que surten per generació espontània. Tothom té el seu rol interioritzat i sabut al mil·límetre.

La segona cosa que he après és la imatge, la presentació. Cada plat està dissenyat també al mil·límetre i cada contingut ocupa el seu espai. No hi ha correus amb tipus de lletra diferent, ni comunicacions que no semblen de la mateixa companyia. La imatge es cuida al detall i res no es deixa a la improvisació.

L’atenció, un altre aprenentatge. El client és el centre de tot i, al seu voltant, qui li correspon de l’equip està absolutament pendent de qualsevol gest o cosa que aquest digui o pugui demanar. En comunicació ho traduiríem com l’escolta permanent, l’atenció constant als nostres públics i al nostre entorn per saber en tot moment què esperen de nosaltres.

I el missatge. Com es transmet cada plat, com s’explica perquè el client percebi l’esforç que hi ha al darrera, la creació, la barreja d’ingredients i de sabors i gustos. És un missatge elaborat, estudiat, pensat, preparat, que ha passat diferents filtres fins a consolidar-se. El personal de sala, cambres i cambreres, han après el missatge fil per randa i saben com transmetre’l, sense distorsions, amb llenguatge clar.

A la majoria de restaurants d’estrelles Michelin tens la sensació que hi ha una orquestra afinada, que res desentona ni res grinyola, i que hi ha un procés d’estudi, de creació i d’aprenentatge i, sobretot, que hi ha sensibilitat, emoció en tot el que es fa. Només cal pensar en una comunicació sensible, emotiva, respectuosa amb els altres.

De tant en tant, els dircoms haurien de passar per restaurants d’estrelles Michelin. Per aprendre dels Roca, dels Paco Pérez, dels Xatruc, Castro, Casañas, Berasategui, Subijana, Arzak, de la Fina Puigdevall, de la Ruscalleda o de la Martina Puigvert… Gràcies per la gran lliçó de comunicació que ens donen cada dia.