Entenc que la majoria de professionals del sector haurem dedicat alguna estona aquestes darreres setmanes a analitzar de manera detinguda els resultats de l’últim estudi de Dircom, Asociación de Directivos de Comunicación sobre l’estat de la comunicació a Espanya. Ho entenc així tenint en compte les nombroses reflexions que s’han publicat al respecte. Reflexions que penso que evidencien, tot i els avenços aconseguits, que cal continuar treballant per a consolidar definitivament el posicionament de la comunicació com a element estratègic de qualsevol organització.

Bravo per aquest 54,4 % de directius de Comunicació que reporten directament al CEO, i dues vegades bravo pel 32,3 % de directius que es confirma que ja participen al Comitè Executiu. L’estudi parla d’una “evolució global subtil en la influència del dircom en els darrers anys, perquè va deixant de reportar directament al CEO (influència consultiva), per passar a formar part de la presa de decisions al Comitè Executiu (influència executiva)”. Aquest és el camí, perquè en incloure la comunicació a la presa de decisions es potencia l’estratègia necessària per aconseguir els objectius corporatius.

Per això, cal també continuar treballant per superar la bretxa entre allò urgent i allò important sobre la qual adverteixen els resultats de l’estudi: la majoria de professionals dediquen encara avui més temps a les coses urgents (comunicació online, xarxes socials, relacions amb els mitjans) que a les coses importants (estratègia, coordinació de la funció de comunicació, marca, reputació).

I la comunicació és estratègia. Perquè comunicar sense estratègia és com tenir una brúixola a les mans, però sense rumb fixat.