Aquest dijous 9 de novembre es fa l’estrena oficial de Blanes, vides arran de mar, el documental que hem dirigit des de Síntesi per encàrrec de l’Ajuntament de Blanes. És un migmetratge de 32 minuts que recull els testimonis de molta gent d’aquest municipi de la comarca de la Selva vinculada a la pesca i al peix. Des de bon principi, el projecte era un repte, sobretot perquè hi havia poc temps per realitzar-lo. Un documental, tingui la durada que tingui al final, requereix en condicions normals com a mínim 6 mesos de preproducció, de rodatge i d’edició i postproducció, però en aquest cas el deadline era de només 3 mesos, amb l’estiu pel mig. En aquest article, la Dolors Gordils ja va explicar molt bé perquè vam triar el format de documental quan vam rebre l’encàrrec d’ajudar a posar en valor el port pesquer de Blanes, però com vam aterrar aquesta teoria en un temps gairebé rècord?

El primer repte era conèixer el terreny: horaris, mecàniques de treball, saber qui-és-qui, detectar possibles inconvenients, fer les localitzacions necessàries… Com diuen els pescadors, “a pescar només se n’aprèn a bord” i això és el que vam fer, atès que ningú de l’equip sabia gaire res de pesca: durant 15 dies vam voltar pel port observant rutines, parlant amb molta gent i desxifrant els millors horaris per als rodatges. Dic “desxifrant” perquè els horaris dels pescadors de Blanes no són fàcils: n’hi ha que pesquen de nit, n’hi ha que pesquen de matinada i n’hi ha que pesquen escassament una hora. Vam estar tantes hores voltant pel moll, observant i preguntant, que ens van arribar a confondre amb inspectors de les administracions!

Després d’aquesta preproducció exprés, vam afrontar els primers rodatges amb diversos personatges ja seleccionats i amb algun altre que vam afegir sobre la marxa. I vam solapar els rodatges amb l’edició, per retallar terminis. Vam decidir començar a muntar a partir de seqüències curtes de cada personatge entrevistat, unes càpsules que en principi es podien anar intercanviant d’ordre en funció del relat final que volguéssim aconseguir. No és una estructura gaire ortodoxa, però resulta àgil i versàtil; sobretot si comptes amb un equip altament professional que té clar quines són les dificultats i quin és l’objectiu.   I deixeu-me que els esmenti:   la Dolors Gordils –direcció–, en Delfí Roca –realització–, l’Àlex Mas –imatge– i en Marc Abad –àudio–.

[Un dels tràilers del documental]

A banda dels rodatges a terra –al moll, a la llotja, a les peixateries, en cases… –, també vam decidir fer tres jornades de pesca amb tres tipus d’embarcacions diferents: un quillat, una teranyina i una sonsera. A Blanes hi ha embarcacions amb altres mètodes de pesca, però aquestes tres ens semblaven bàsiques per fer una fotografia fidel de la realitat del port pesquer, perquè són les principals i perquè treballen en horaris ben diferents: de matinada, de dia i de nit. Quan et fas a la mar sense ser-ne un expert, sempre dubtes de com respondrà el teu cos. I en aquest cas, ni les biodramines ens van salvar del tot i vam patir baixes a l’equip que vam resoldre gràcies a la professionalitat de tots i, sobretot, del més afectat. Si mai no us heu fet a la mar en un dia de tràngol, no us ho recomano!

Amb els rodatges acabats i amb algunes seqüències ja muntades, calia acabar l’edició sense pausa. Posar ordre en el sistema de càpsules que havíem dissenyat per aconseguir un relat fidel a la realitat del port pesquer, a les seves dificultats, als seus reptes i també als seus assoliments. Com bé va explicar la Dolors Gordils al seu article, teníem la voluntat de fer el documental sense veu en off, per tots els beneficis que aporta. En el cas de Blanes, vides arran de mar ha quedat un documental que s’explica sol, a través dels seus protagonistes, sense interferències, amb l’acompanyament de la música i del so ambient,  amb algun gràfic de suport i amb imatges d’arxiu per tancar un producte que compleix la finalitat de posar en valor el moll pesquer a través d’una història coral, de servir de base per si algun dia es vol desenvolupar en format documental altres relats que ara només queden apuntats i per utilitzar com a eina pedagògica i didàctica.

Tot això no hagués estat possible sense la bona predisposició i la col·laboració decidida de moltíssima gent: la Confraria, els pescadors, les peixateres, els intermediaris, l’Arxiu Municipal… Nosaltres hi hem posat les hores i la feina, tots ells hi han posat les ganes de que tot sortís bé. Això, per als periodistes, és impagable.

I per si algú s’ho pregunta… vam complir la data d’entrega!