Respondre la pregunta que plantejo al titular no sempre és senzill. La seva complexitat està estretament lligada amb el fet que tota comunicació publicitària té contingut informatiu i això fa que sovint sigui difícil establir els límits entre informació i publicitat. Si bé aquesta dificultat és certa, també és cert que la comunicació informativa i la publicitària no tenen res a veure.

La comunicació informativa té com a objectiu proporcionar informació rellevant i útil a mitjans de comunicació, clients, proveïdors, accionistes i altres grups d’interès. Aquest tipus d’informació pot incloure notícies sobre l’empresa, els seus productes i serveis, els esdeveniments en els quals participa, etc. La comunicació informativa és objectiva. Es basa en fets i en dades concretes i no en opinions o judicis de valor. Només pretén fer de corretja de transmissió.

En canvi, la comunicació publicitària té com a objectiu la promoció amb fins comercials dels productes i serveis d’una empresa. La comunicació publicitària és subjectiva, persuasiva, vol influir en el comportament del consumidor i és remunerada. 

Fins aquí sembla fàcil, oi? Doncs sovint no ho és gens i encara és més difícil si es tracta de fer comunicació de l’àmbit sanitari. Comunicar en el sector salut, molts cops és com fer una cursa d’obstacles i estar disposat a lluitar aferrissadament -si se’m permet la llicència- amb els departaments de legal de les companyies per als quals només existeix un tipus de comunicació: la publicitària.

Costa molt fer-los entendre que no és el mateix informar que publicitar. Que qualsevol canal pot tenir usos informatius i usos publicitaris, però que no es pot generalitzar i afirmar que qualsevol comunicació via web o xarxes socials, per exemple, és publicitat. Tots els que treballem en comunicació sabem que això no és cert. 

Sabem que no és el mateix una web corporativa en la qual et limites a explicar qui ets, què fas i quina és la teva cartera de productes i serveis, que una landing page per promocionar un producte i incrementar les seves vendes. Tampoc no és el mateix fer un post informatiu a les xarxes socials sobre la introducció al mercat d’una innovació sanitària, que fer una campanya de màrqueting digital per promoure aquesta mateixa innovació sanitària. Encara menys és el mateix un testimonial amb un facultatiu mèdic explicant el funcionament d’una nova tecnologia, que un testimonial amb un facultatiu mèdic lloant les bondats d’aquesta nova tecnologia.

Com a professional de la comunicació amb clients del sector salut, m’agradaria no haver-me de barallar amb els companys i companyes del departament de legal cada cop que volem fer alguna acció de comunicació no publicitària i que tots tinguéssim les regles del joc clares. Malauradament, avui això no és així. Esperem que algú hi posi seny.