En 30 anys d’història de Síntesi, hem creat molta teoria i literatura sobre comunicació, amb la voluntat de compartir allò que anàvem aprenent. Vàrem començar el 2005 amb un recull de contes titulat Ja saben què fas? (Editorial Mediterrània), on intentàvem traslladar el que havíem après al llarg de la primera dècada de Síntesi mitjançant deu històries breus. Allà explicàvem conceptes com ara:

• Tota organització té una identitat –allò que és– i una imatge –allò que transmet i es percep–. La comunicació ha de transmetre una imatge d’acord amb la identitat de l’organització.
• Si tu no dius el que fas, algú altre dirà el que no fas.
• Les crisis no les provoquen els fets, sinó la forma de reaccionar. 
• El silenci no és rendible. El silenci també diu quelcom.
• Als anys 40 del segle passat, les teories sobre comunicació es centraven en l’anomenada era de la informació: “Un treballador informat era un treballador feliç i productiu”. Actualment, la comunicació ja no s’entén com un fet piramidal i unidireccional, sinó com un instrument de relació intercultural entre dues o més persones: “Una cultura comuna és possible quan la comunicació és comuna”. La comunicació externa comença per la comunicació interna.
• El millor producte o el millor servei és aquell que els clients perceben com el millor. L’èxit d’una marca precedeix a la supèrbia i la supèrbia, al fracàs.
• La revolució digital ha convertit totes les empreses en mitjans de comunicació, però aquests mitjans s’han de gestionar, s’han de dotar de continguts i han d’evolucionar al costat d’aquells als quals van dirigits.
• La comunicació és un fet de proximitat i ha d’estar pensada per a aquells als quals va dirigida. Per això els matisos són tan importants com la pròpia comunicació i, molt sovint, determinen l’èxit de la mateixa.
• Els mitjans de comunicació no són un instrument al servei de la comunicació de les empreses; són, simplement, un canal d’informació. I la informació que se’ls fa arribar ha de ser verídica i de qualitat i ha de complir amb els principis bàsics de l’interès periodístic.
• La bona comunicació és el resultat d’un mètode i aquest no és altre que l’anàlisi profunda d’allò que tenim, d’allò que volem comunicar i per a qui i per a què ho volem comunicar. I en aquest procés no hi tenen lloc ni les varetes màgiques ni els objectius inaccessibles.

El 2011 sortia a la llum Crisis que matan, crisis que engordan (Editorial Club Universitario) sobre la gestió de la comunicació de crisi i sobre una experiència, en aquell moment, de 21 anys gestionant crisis. Allà vàrem aprendre que totes les crisis poden ser una oportunitat i que la veritable gestió d’una crisi comença l’endemà, quan és possible introduir a les organitzacions una veritable cultura preventiva de la crisi.

Posteriorment, el 2018 publicàvem un segon llibre titulat Así es la nueva comunicación (Punto Rojo Libros). En aquest, explicàvem com ara són les persones les que comuniquen i que tots som líders d’opinió, mitjans de comunicació i fonts d’informació fiable, i que això ha canviat el món de la comunicació. Avui, els febles són els mitjans i les organitzacions i qualsevol pot arribar a més gent i ser més creïble que qualsevol empresa o institució. I també alertàvem de l’arribada de les fake news i dels riscos que comportava aquesta nova situació.

I amb motiu del nostre 25è aniversari com a empresa consultora de comunicació, el 2020 publicàvem Sabem comunicar? (Editorial Sunya), un recull d’articles de part de l’equip de Síntesi on analitzàvem amb ulls crítics el moment de la comunicació. Hi diem que “avui la comunicació és la base de l’existència. Si no comuniques, no existeixes”. I realment és així. Construir una reputació només es pot fer en base a la confiança i el coneixement. I tots dos conceptes només s’aconsegueixen comunicant i fent-ho amb constància, amb transparència i amb objectivitat.

Continuem aprenent i continuarem creant cultura de la comunicació. Perquè ens agrada compartir allò que sabem.