Aquesta setmana tenim l’honor de rodar amb l’Estrella Montolio, un dels nostres referents en l’univers de la comunicació. Serà una conversa amb en Jordi Martínez, el fundador de Síntesi, i forma part d’una sèrie de sobretaules que hem gravat amb una desena de professionals de la comunicació en el marc del 30 aniversari de Síntesi. Sí, fem 30 anys i cal celebrar-ho, posant en valor el que hem fet i preparant-nos per al que vindrà. La comunicació canvia ràpidament amb passes de gegant, però ens trobarà sempre a punt per afrontar els nous reptes.

Les Sobretaules amb Síntesi, amb en Jordi d’amfitrió, han repassat tots els aspectes de la comunicació, la seva evolució en aquestes tres dècades i les perspectives que s’entreveuen per al futur. I hi hem après moltes coses:

– La nota de premsa està amb respiració assistida. Quan un mitja de comunicació rep milers de notes de premsa cada dia, les empreses i organitzacions han de repensar la seva estratègia per dirigir-s’hi. El “com s’ha fet sempre” mai ha funcionat en comunicació, un àmbit procliu a la innovació i a traspassar fronteres en quant a formats i conceptes. Així ens ho van explicar la Sílvia Roca i en Manel Gastó.

– El periodisme no pot morir. En Xevi Xirgo i en Jordi Grau ens van certificar que són temps convulsos, molt, per als mitjans de comunicació, però que són la garantia de la democràcia i, per tant, de la llibertat. En temps de fake news, d’influencers que no saps d’on surten i de desinformació interessada, la comunicació “amb codi deontològic” és garantia de veracitat. Com s’ha pogut perdre pel laberint de les xarxes l’esperit crític? Com podem recuperar-lo?

– Les empreses ja no poden entrar al territori de qualsevol manera. Ha passat a la història l’època en què les empreses arribaven, construïen, desplegaven i no donaven res a canvi. La feble promesa de llocs de treball ara ja no és suficient. Cal comptar amb el territori, amb els veïns i veïnes que ja hi eren abans, per implantar qualsevol projecte. I això com s’aconsegueix? Spoiler: amb comunicació! Ens ho van explicar la Susana Moreno i en Lluís Inglada.

– Les crisis no es guanyen ni es perden, es preveuen. No serveix de res treure l’extintor (o l’hidroavió) quan el foc ja crema, perquè el fum ja s’ha vist des de tot arreu. És més útil concentrar-se en preparar el terreny per evitar el següent incendi, sense oblidar d’intentar apagar el que encara crema. De la mà de l’Aurora Masip i en Josep Maria Brugués hem après que el final d’una crisi és, també, el principi de la següent. I, per tant, la paraula clau és ‘prevenció’.

– Improvisació no rima amb comunicació. En 30 anys de professió, hem vist de tot. Però sempre hem tingut clar que la improvisació és molt mala companya en comunicació. Perquè l’estratègia és la clau per aconseguir un discurs sòlid de llarga durada. Les ocurrències enginyoses solen ser flamarades que no construeixen res. Com diuen la Dolors Gordils i la Susanna Quintana, “pots estar explicant coses, però pots estar no comunicant”.

En poques setmanes tindrem a punt la versió editada en vídeo de les sobretaules i us les compartirem en xarxes i altres plataformes. Però abans us compartirem un teaser que farem públic en la festa del nostre 30 aniversari el proper 29 de maig.