En un món on la proximitat i la immediatesa de la informació són més valorades que mai, els Ajuntaments es troben davant del repte de connectar amb els seus ciutadans d’una manera directa i personalitzada. En aquest context, el pòdcast emergeix com una eina potent i versàtil perquè permet una profunditat i una riquesa en el contingut difícilment igualables per altres mitjans, obre un nou canal per al diàleg entre l’Administració local i els seus ciutadans, ofereix una plataforma per abordar temes d’interès local, explicar polítiques i iniciatives municipals i, sobretot, dona veu a la comunitat. Les comunicacions impersonals, genèriques, anodines i sense possibilitat de feed-back tenen els dies comptats.

En el seu darrer article al blog de Síntesi, en Jordi Martínez explicava molt bé que les notes de premsa estan en procés de mort, perquè acostumen a tenir un recorregut molt limitat i un impacte que tendeix a zero, però que es continuen fent per una inèrcia sense sentit perquè l’alternativa exigeix més feina. Així ho deia ell: “… ja sabem que generar continguts de valor afegit, crear canals propis interessants per als nostres públics i gestionar de manera directa els nostres interlocutors és més difícil que encarregar un comunicat que podem ensenyar a la direcció general per tal que el validi, el guixi, el modifiqui i acabi fent un bunyol”.

Aquestes són, per molts dels que treballem en comunicació, les claus de la qüestió: continguts de valor, canals propis, gestió directa dels públics… Perquè ara la reputació es construeix per la via de ser el teu propi emissor, el teu propi canal, el teu propi missatge. Sense intermediaris. La tecnologia i les plataformes ens ho han posat en safata.

I aquí, en aquest marc, és on els pòdcasts poden jugar un paper essencial, perquè són un fil directe per fer arribar el teu missatge als teus oients. Tots els Ajuntaments tenen des de fa molts anys via directa amb els seus ciutadans en els formats més clàssics (des dels comunicats penjats als taulells de suro a la porta del consistori fins a butlletins en paper que es distribueixen casa per casa) i, molts, també per diversos canals digitals (grups de WhatsApp, xarxes socials, newsletters…), però els pòdcasts són un graó més en aquesta dinàmica.

Permeten crear continguts diferents, generar relat, reforçar llaços… construir reputació al capdavall. I això és el que interessa (o hauria d’interessar) als Ajuntaments: disposar d’una eina que permeti copsar, i traslladar a tots els ciutadans, el batec del municipi, sense impostures ni missatges col·locats amb calçador. Una mena d’altaveu coral en què els protagonistes i els receptors són les mateixes persones: els ciutadans. I això, que val per a un Ajuntament, val també per a qualsevol organització de qualsevol tipus i, de fet, des de Síntesi ja n’hem fet uns quants, de pòdcasts, i tots diferents: per a entitats educatives, per a empreses, per a Ajuntaments… 

Molts estudis i informes certifiquen any rere any l’auge del pòdcast, especialment a Espanya. I també certifiquen que són un dels formats preferits dels joves. Sí, els joves, aquella audiència tan difícil d’atrapar! És el cas d’aquest estudi, que destaca que 7 de cada 10 joves d’entre 18 i 24 anys escolten pòdcasts. La dada parla sola. 

A més, molts altres estudis i enquestes posen de manifest que els oients de pòdcasts en valoren la seva calidesa i la seva sensació de proximitat i els atorguen una fiabilitat major que a altres canals. Així doncs, com explicava en Jordi, només falta superar d’una vegada les inèrcies del passat.