Fa pocs dies, un bon amic que treballa en el departament de Comunicació d’un banc es lamentava de com de complicat li resulta a vegades emetre una senzilla nota de premsa. Perquè els criteris periodístics queden sovint bandejats per les exigències jurídiques o les preferències dels directius o per qualsevol altre motiu insondable. I això fa que un titular tan clar, nítid i impactant com “El banc A compra el banc B” (fàcil, oi?) acabi transformat en una oració llarguíssima sense solta ni volta perquè l’operació de compra no era del 100% sinó que només era del 98%!!!

D’això mateix, entre d’altres coses, es lamentava Jordi Martínez en aquest article al blog de Síntesi.

No vull que sembli que em queixo amargament de la poca valoració que a vegades sembla que tinguem els que ens dediquem a la comunicació. Però nosaltres no donem lliçons als directius de com han de dirigir l’empresa o organització, ni expliquem als juristes quines normes han d’aplicar i com. Nosaltres ens dediquem a comunicar, a buscar la millor manera de traslladar els missatges de l’organització, a construir marca, a mirar de preservar la reputació… A vegades pot semblar que prenem decisions de manera intuïtiva, però us asseguro que darrere d’aquesta intuïció hi ha molts anys de formació i de feina.

En aquest altre article, la Dolors Gordils posava l’èmfasi en la formació en comunicació en les organitzacions. Hi deia: “la tendència general de les organitzacions és la de menysvalorar la importància de la comunicació i pensar que tothom sap comunicar d’una manera correcta i eficient. En aquest sentit, la comunicació és com el futbol. Tothom hi entén”. I no és així. Per això, a vegades es produeixen errors clamorosos, sobre els quals també hem parlat en articles anteriors.

La comunicació és prou important com per donar-li el pes i la dimensió que li pertoquen. I la clau, com deia la Dolors, és la formació en aquest àmbit de totes les persones que formen part de l’organització. No cal que guanyin un Pulitzer, però sí que cal que tinguin unes nocions bàsiques, uns criteris clars i unes habilitats mínimes, perquè totes elles, en qualsevol moment, poden comunicar en nom de l’empresa, encara que sigui per omissió.

A Síntesi no ens cansem mai de repetir que tot i tothom comunica, fins i tot qui no ho fa. Proporcionar a tots els membres de l’organització les eines necessàries per fer-ho bé no és un luxe, avui és més que mai una necessitat. Una petita inversió que pot representar una gran millora.