Quan fem de la comunicació una manera de viure, com és el meu cas, no podem deixar de mirar el món amb ulls de detecció de bones pràctiques, de respostes que ens fan posar les mans al cap, d’imatges que capturem per explicar idees, de colors, frases, stories, reels i vídeos de tota manera que podem fer servir d’exemple per això o per allò altre.

I clar, l’època de Nadal és la més idònia per observar, escoltar, mirar i deixar-se sorprendre. Aquestes festes n’he recollit unes quantes d’idees, i en voldria destacar dues de contraposades.

La primera sorpresa, la bona, ha estat el vídeo de la Universitat Pompeu Fabra emès el dia dels Sants Innocents: l’anunci del “Primer Punt d’Informació a les Famílies de la UPF”, creat per “resoldre els dubtes creixents que tenen les famílies sobre la vida acadèmica dels seus fills, com les notes, les pràctiques o el procés de matriculació”. L’anomenat PIF compta a més amb un assistent virtual i permetrà als familiars fins i tot “apuntar-se al grup de whatsapp de cada classe per seguir les informacions rellevants de cada grau i curs”. Ah, i també anuncia una nova App perquè els familiars puguin controlar l’assistència dels fills a les classes. 

Comunicativament parlant, la iniciativa té tots els ingredients per ser exitosa:

• Una nota de premsa en què destaca que el PIF respon a la demanda de pares i mares, i als estudis d’experts que evidencien que el suport familiar ajuda els estudiants a millorar en l’evolució en els graus.
• Un vídeo molt ben fet amb equip de la UPF en el rol de pares i mares entrant al Punt d’Informació per preguntar pels seus fills; amb testimonis de professors, alumnes i experts…
• Una adaptació fresca per l’Instagram i les xarxes socials.
• Una connexió amb l’actualitat del dia i amb la realitat.
• Una ironia pròpia del Polònia que ens fa somriure i riure’ns de nosaltres mateixos.

La idea i el vídeo han circulat com l’escuma per les xarxes, per grups de whatsapp (moltes famílies fins i tot n’han donat plena validesa), i fins i tot ha acabat sortint al Telenotícies com a idea divertida del dia dels Innocents. Així que: felicitats equip de la Pompeu Fabra; ho heu fet genial. I, pels qui no hagueu vist el vídeo, no us el perdeu.

La segona idea respon a un altre tipus de viralitat i sacsejada col·lectiva. És la de la Crepería de la Rotonda, gestionada per un personatge que prepara creps mentre insulta tothom al bell mig d’Andorra la Vella, a l’avinguda Meritxell. El seu reclam és: “Si me grabas, te insulto. No grabas, no insulto. Colaboración disponible MP”. Aclareixo, per si teniu la sort de no haver-ne sentit a parlar: quan hi vas i demanes una crep, pots insultar-lo a ell, i si el graves, doncs ell també t’insulta, i tots contents. I amb aquesta “gràcia” s’ha fet viralíssim i riquíssim: suma centenars de milers de seguidors a les xarxes, cada vídeo seu fent creps amb insults de tot tipus té més de 100.000 “m’agrada” a Instagram i rep cada dia nombroses peticions de col·laboració de tot tipus de personatges. 

No nomes això: acumula una cua quilomètrica a l’avinguda Meritxell de persones que volen “la crep de l’insult”. Tant és així que han hagut de contractar seguretat per endreçar la cua, i cada tarda l’han de fer en una direcció diferent per evitar fer nosa sempre als mateixos establiments que han tingut la “sort” de ser-ne veïns. 

Comunicativament, és obvi que és un fenomen d’èxit. El to brusc amb què interpel·la tothom i el fet de permetre el desfogue individual i col·lectiu ha estat un autèntic fenomen de masses. L’home s’està fent d’or amb les creps i amb els insults. Per a mi, és una tristesa de realitat. Així que, en aquest cas, prefereixo no posar-vos l’enllaç als vídeos. Ja n’he parlat massa.