Amb E, sí. E d’escoltar. Aquesta és la primera lletra de l’abecedari de la comunicació. Escoltar i dues paraules més que, ves per on, també comencen per la E: empatitzar, entendre. 

Gairebé sempre ens referim a la comunicació com un vehicle de transmissió d’informació, de continguts, en forma d’àudios, vídeos, textos… Continguts en els quals l’emissor és l’estrella i el repte és fer arribar un determinat missatge a qui nosaltres volem, a qui nosaltres necessitem que arribi. 

Quan comuniquem, partim del jo: jo vull explicar això o allò; jo vull enviar un o un altre missatge. I poc pensem en què és el que l’altre té al seu cap, en quin és el seu entorn vital, social, personal. 

Conèixer l’altre, escoltar-lo abans de parlar, ens ajudaria molt a entendre’l i a saber si és el moment, el temps i el to adient per explicar segons quines coses.

Quantes vegades ens hem posat de peus a la galleda per no escoltar abans de parlar? Quantes vegades hem fallat en presentacions, campanyes, entrevistes… per pensar només en el que nosaltres volem transmetre?

En l’habilitat d’escoltar, és clau també saber gestionar els silencis de l’altre. Escoltar els silencis i observar-los; i no fer-ho pensant en què respondrem o en el temps que ens quedarà per explicar el que nosaltres volem. Simplement, es tracta de callar atentament. 

I és que, com expressa la dita popular: tenim dues orelles i només una boca per escoltar el doble del que parlem. Doncs això. Amb la E.